Desallotjament de l'ocupant del local

Un cop rescindit el contracte d'arrendament signat entre un banc i una empresa, el banc no va executar la sentència, per la qual cosa l'empresa desallotjada va continuar desenvolupant la seva activitat en el local i, a més, va fer-hi diverses obres de millora. Posteriorment, el banc va vendre el local a un tercer que va interposar una demanda de desallotjament per precari.

Els jutjats van rebutjar l'oposició de l'ocupant del local, considerant que ni les obres realitzades ni l'exercici d'una activitat industrial confereixen un títol vàlid per continuar en el local. Un contracte que ja no estigui vigent i s'hagi rescindit mitjançant una sentència ferma no té aquesta consideració de títol vàlid.

Pel que fa a les obres dutes a terme, per les quals l'ocupant reclama una indemnització, la jurisprudència ha dictaminat que l'ocupant d'un immoble sense títol vàlid (precarista) no té la condició de posseïdor de bona fe a l'efecte d'obtenir el reemborsament de les despeses útils realitzades a la finca durant la durada de l'ocupació, ni el dret de retenció per oposar-se al desallotjament.

En aquest cas, l'empresa ocupant no ha acreditat que les obres s'hagin realitzat amb el coneixement i consentiment del propietari, o que hagin alterat substancialment l'estat de l'immoble, o que s'hagin executat mentre subsistia el contracte d'arrendament.